Blog

La Lieja-Bastoña-Lieja s’assembla més a una etapa de mitja muntanya molt llarga que a una clàssica convencional. La combinació de cotes curtes i terreny trencacames genera un gran desgast al llarg de més de sis hores de cursa. Per això, el perfil guanyador no és el del rodador potent, sinó el d’un corredor amb alta durabilitat, bon VO2max, FTP elevat i gran relació watts/kg en esforços de 2 a 10 minuts. Aquest article analitza el recorregut, la densitat de desnivell i els guanyadors recents per explicar per què la Lieja afavoreix escaladors ràpids i tot terrenys lleugers.

La Paris-Roubaix sovint s’explica com una clàssica de força bruta, però aquesta lectura es queda curta. Aquesta cursa no premia únicament el corredor amb més motor, sinó el que aconsegueix mantenir millor el seu rendiment quan el terreny, la bici, la col·locació i el caos van deteriorant les seves opcions. La tesi de l’article és simple: Roubaix no és una prova només de watts absoluts, sinó una combinació de potència sostinguda, resistència a la fatiga, robustesa, tècnica, tàctica i una mica de sort.

El Tour de Flandes és una de les curses més exigents del calendari, on no guanya el ciclista amb millors valors en fresc, sinó qui millor resisteix la fatiga acumulada. En aquest anàlisi desglossem quines capacitats decideixen realment la cursa: la repetició d’esforços d’alta intensitat, la tècnica sobre empedrat, el posicionament, la nutrició i la presa de decisions sota pressió. A través dels principals murs i exemples recents com el Kwaremont de 2025, s’entén per què Flandes no és una prova de potència aïllada, sinó de rendiment sota desgast extrem.

Milano-Sanremo 2026 és, probablement, la cursa més justa de l’any perquè permet guanyar a perfils fisiològics i tàctics molt diferents: esprintadors purs, clàssics, puncheurs, escaladors amb tècnica baixant i rodadors d’anticipació. Aquest article analitza per què el seu recorregut continua sent únic, què ens diuen els últims guanyadors i quin és el millor escenari de victòria per als grans favorits de 2026.

Durant un temps, acumular més hores d’entrenament pot traduir-se en millores, sobretot quan es parteix d’un nivell baix o d’una rutina poc estructurada. Però arriba un punt en què sumar volum, afegir intensitat sense criteri i recuperar quan es pot deixa de generar adaptacions útils i comença a portar més fàcilment a l’estancament. En aquest article analitzem quin és el valor real d’un entrenador de ciclisme: interpretar el teu punt de partida, prioritzar bé, donar feedback útil i convertir l’esforç en progrés sostingut.

Els ciclistes solien pensar que aixecar pesos era cosa de culturistes. De fet, molts evitaven aquest tipus de treball per por de guanyar pes (massa muscular) i, per tant, empitjorar el rendiment aeròbic relatiu (watts/quilo). Avui, en canvi, aquesta visió ha canviat. Vegem per què i si hauríem d’incloure el treball de força en la nostra planificació ciclista.