Strava, TrainingPeaks i Intervals.icu reben el mateix arxiu del teu potenciòmetre i en fan coses molt diferents. Comparem anàlisi de càrrega, potència, planificació i preu, i quina plataforma té sentit segons com entrenes.
La calor pot reduir els teus watts molt abans de convertir-se en un risc per a la salut. Entendre què passa amb la termoregulació, el pols i l’eficiència et permet distingir entre pèrdua de rendiment i perill real, interpretar millor les dades i adaptar cada sessió d’estiu amb criteri.
Intervals.icu és una plataforma molt completa per analitzar, planificar i fer seguiment de l’entrenament de resistència. Permet centralitzar activitats, controlar la càrrega, revisar la corba de potència, detectar progressos, crear entrenaments estructurats i connectar dades de dispositius com Garmin, Wahoo, COROS, Suunto, Polar o Strava. Aquesta guia explica com configurar-la des de zero, quins ajustos convé revisar, com interpretar les seves mètriques principals i com utilitzar-la amb criteri per prendre millors decisions d’entrenament.
La Lieja-Bastoña-Lieja s’assembla més a una etapa de mitja muntanya molt llarga que a una clàssica convencional. La combinació de cotes curtes i terreny trencacames genera un gran desgast al llarg de més de sis hores de cursa. Per això, el perfil guanyador no és el del rodador potent, sinó el d’un corredor amb alta durabilitat, bon VO2max, FTP elevat i gran relació watts/kg en esforços de 2 a 10 minuts. Aquest article analitza el recorregut, la densitat de desnivell i els guanyadors recents per explicar per què la Lieja afavoreix escaladors ràpids i tot terrenys lleugers.
La Paris-Roubaix sovint s’explica com una clàssica de força bruta, però aquesta lectura es queda curta. Aquesta cursa no premia únicament el corredor amb més motor, sinó el que aconsegueix mantenir millor el seu rendiment quan el terreny, la bici, la col·locació i el caos van deteriorant les seves opcions. La tesi de l’article és simple: Roubaix no és una prova només de watts absoluts, sinó una combinació de potència sostinguda, resistència a la fatiga, robustesa, tècnica, tàctica i una mica de sort.
El Tour de Flandes és una de les curses més exigents del calendari, on no guanya el ciclista amb millors valors en fresc, sinó qui millor resisteix la fatiga acumulada. En aquest anàlisi desglossem quines capacitats decideixen realment la cursa: la repetició d’esforços d’alta intensitat, la tècnica sobre empedrat, el posicionament, la nutrició i la presa de decisions sota pressió. A través dels principals murs i exemples recents com el Kwaremont de 2025, s’entén per què Flandes no és una prova de potència aïllada, sinó de rendiment sota desgast extrem.