TrainingPeaks vs Strava vs Intervals.icu: què fer servir segons el que vols analitzar

Taula de continguts

Tres plataformes per al mateix arxiu

Un ciclista amb potenciòmetre genera cada setmana diversos megabytes de dades: potència segon a segon, pulsacions, cadència, altitud, temperatura. El que es fa amb aquestes dades depèn gairebé del tot de la plataforma on es pugen, i les tres més habituals entre ciclistes amateurs i entrenadors són Strava, TrainingPeaks i Intervals.icu. Les tres reben el mateix arxiu .fit del Garmin o del Wahoo i, a partir d’aquí, hi fan coses molt diferents. Comentem què fa cadascuna, on coincideixen, on no, i quina té més sentit segons el que un vulgui treure dels seus entrenaments.

Avís previ: a JS Cycling Training treballem amb Intervals.icu amb tots els ciclistes que entrenem, així que l’opinió no és neutral. El que sí que intentem és que els motius quedin explicats i es puguin comprovar.

Què és cada plataforma

Strava és una xarxa social d’esportistes que a més guarda i mostra activitats. Va néixer el 2009 al voltant dels segments (trams de carretera amb classificació per temps) i tot el seu disseny continua orientat a això: compartir la sortida, comparar temps amb altres i mantenir una comunitat. Amb la subscripció afegeix algunes eines d’anàlisi, però el producte principal és el feed i els segments.

TrainingPeaks és una plataforma de planificació i anàlisi de l’entrenament que existeix des de principis dels 2000 i que durant anys ha estat l’estàndard entre entrenadors, sobretot als Estats Units. Va ser la casa de conceptes que avui fa servir tothom: el TSS (Training Stress Score, la càrrega d’una sessió), el PMC (Performance Management Chart, el gràfic de Fitness, Fatiga i Forma) i el model de potència normalitzada. El seu model de negoci és la subscripció Premium per a esportistes i els comptes de pagament per a entrenadors. El juliol de 2026 va ser comprada per Garmin, i hi tornarem més endavant.

Intervals.icu és una plataforma d’anàlisi i planificació creada el 2019 per un únic desenvolupador, David Tinker, amb la majoria de funcions gratuïtes i una subscripció opcional de suport d’uns 4 dòlars al mes. Calcula les mateixes mètriques que TrainingPeaks (càrrega, Fitness, Fatiga, Forma, corba de potència), detecta intervals de manera automàtica, estima l’FTP, permet planificar i enviar entrenaments estructurats al dispositiu i, el que la fa diferent, deixa que l’usuari creï els seus propis camps, fórmules i gràfics. Si no la coneixes, tenim una guia completa d’Intervals.icu on expliquem la configuració inicial i cada apartat.

Anàlisi de la càrrega: Fitness, Fatiga i Forma

El gràfic de càrrega és el primer que un ciclista que es pren seriosament l’entrenament busca a qualsevol plataforma. Recordem com funciona: cada sessió genera una puntuació de càrrega (TSS a TrainingPeaks, Training Load a Intervals.icu i a Strava) que combina durada i intensitat relativa a l’FTP (potència màxima sostenible aproximadament una hora). A partir d’aquesta sèrie diària es calculen dues mitjanes exponencials, una de llarga de 42 dies que anomenem Fitness (CTL) i una de curta de 7 dies que anomenem Fatiga (ATL), i la diferència entre totes dues és la Forma (TSB). Per exemple, un ciclista amb Fitness 65 i Fatiga 95 té una Forma de −30, cosa que normalment indica que està en un bloc de càrrega i que no és el moment d’un test ni d’una competició; en canvi, el mateix ciclista dues setmanes després amb Fitness 68 i Fatiga 50 tindria una Forma de +18, típica d’una descàrrega ben feta.

Les tres plataformes dibuixen aquest gràfic, però no en les mateixes condicions. A TrainingPeaks el PMC és una funció Premium: amb el compte gratuït es veuen les activitats, però no l’evolució de la càrrega. A Strava l’equivalent es diu Fitness & Freshness, també és de pagament, i té un problema de disseny: si no hi ha potenciòmetre fa servir el Relative Effort basat en pulsacions, cosa raonable, però no permet tocar les constants ni separar esports, així que un corredor que a més va en bici veurà una única corba barrejada. A Intervals.icu el gràfic és gratuït, permet modificar les constants de 42 i 7 dies (útil en ciclistes màster, que solen tolerar pitjor la càrrega aguda), calcula la càrrega per potència, per pulsacions o per percepció d’esforç segons el que hi hagi disponible a cada sessió, i es pot filtrar per esport.

Per a la majoria de ciclistes aquesta és la diferència pràctica més important: l’anàlisi de càrrega que en una plataforma costa uns 20 dòlars al mes, en una altra és gratuïta i més configurable.

Anàlisi de potència: corba, FTP i intervals

El segon bloc és l’anàlisi de la potència pròpiament dita. Aquí distingim tres eines: la corba de potència (els millors valors de 5 segons, 1 minut, 5 minuts, 20 minuts, etcètera, en un període), l’estimació de l’FTP i l’anàlisi dels intervals d’una sessió.

A Strava la corba de potència existeix amb subscripció, però es queda aquí. No estima l’FTP, no detecta intervals i l’anàlisi d’una sortida es limita a veure la potència mitjana per trams seleccionats a mà. És suficient per saber si avui has anat més fort que el mes passat a la pujada de sempre, i poca cosa més.

TrainingPeaks té la corba de potència, els pics de potència per període i un bon editor d’intervals, tot dins de Premium. L’anàlisi avançada de debò (el modelatge de la corba de potència amb mètriques com l’FRC, la capacitat de treball per sobre de l’FTP, o el TTE, el temps que es pot sostenir l’FTP) és a WKO5, un programa d’escriptori a part amb llicència de pagament únic, que a més fa força temps que no rep actualitzacions rellevants.

Intervals.icu detecta els intervals automàticament en pujar l’activitat (si has fet 5 sèries de 4 minuts, apareixen etiquetades amb la seva potència, pulsacions i cadència sense que facis res), estima l’FTP a partir de la corba (eFTP) i t’avisa quan la corba dels últims 42 dies suggereix que el valor configurat s’ha quedat curt, mostra el W’ (l’energia disponible per sobre de l’FTP, en kJ) i compara la corba de potència de qualsevol període amb qualsevol altre. Tot això és gratuït. No arriba al nivell de modelatge de WKO5, però per prendre decisions d’entrenament cobreix al voltant del 90% del que un entrenador necessita mirar.

Planificació i enviament d’entrenaments al dispositiu

Un entrenament estructurat (per exemple, 15 minuts d’escalfament, 4 sèries de 8 minuts al 95% de l’FTP amb 4 minuts de recuperació, i 15 minuts de tornada a la calma) es pot escriure a la plataforma i enviar-lo al ciclocomputador perquè el mateix dispositiu guiï la sessió. Aquesta funció canvia molt la qualitat d’execució dels entrenaments, sobretot en rodet, i per això convé saber qui l’ofereix.

Strava no la té. No és una plataforma de planificació i no pretén ser-ho.

TrainingPeaks la té i és una de les seves funcions històriques: el calendari, el constructor d’entrenaments i la sincronització amb Garmin, Wahoo i la majoria de dispositius. La planificació pròpia cap al futur i l’enviament estructurat queden, en general, del costat Premium; amb compte gratuït es pot seguir el pla que un entrenador et posa, però no construir-lo tu.

Intervals.icu també la té, gratuïta, amb un constructor d’entrenaments per text que resulta més ràpid que el de TrainingPeaks un cop se li agafa el truc (una línia del tipus «4x 8m 95% 4m 50%» genera l’estructura completa), i sincronitza amb Garmin, Wahoo, Hammerhead, Zwift i d’altres. També permet crear plans de diverses setmanes i aplicar-los al calendari.

Amb això, el ciclista que s’autoentrena i el que treballa amb entrenador tenen les mateixes capacitats de planificació a Intervals.icu que a TrainingPeaks, amb la diferència de preu que veurem.

Personalització: camps, fórmules i gràfics propis

Aquest és l’apartat en què Intervals.icu no té competència, i és el motiu principal pel qual la fem servir. Qualsevol usuari pot crear un camp personalitzat amb una fórmula (per exemple, la relació entre la potència i les pulsacions d’una sessió, o la càrrega acumulada dels últims 3 dies entre la dels últims 28), un gràfic personalitzat que dibuixi aquest camp al llarg del temps, i un panell amb els gràfics que li interessin, tot dins de la plataforma i sense exportar res. Es poden registrar variables de benestar (son, HRV, pes, sensacions) i creuar-les amb la càrrega, i hi ha una API oberta per a qui vulgui anar més enllà.

TrainingPeaks ofereix panells configurables a Premium, però triant entre gràfics predefinits; no es poden crear mètriques noves dins del web. Per a això cal anar a WKO5. Strava no ofereix res en aquest sentit.

A la pràctica això vol dir que un entrenador pot muntar un panell amb les tres o quatre coses que mira cada dilluns per a cada ciclista i no haver de passar per un full de càlcul. Dedicarem un article sencer a aquesta part, perquè és on hi ha la diferència de valor més gran.

Preu

Les xifres a data de setembre de 2026, en la moneda en què cada plataforma les publica:

• TrainingPeaks: Premium costa 19,95 dòlars al mes o 134,99 dòlars l’any (equivalent a 11,25 al mes). El compte gratuït permet pujar activitats i seguir el pla d’un entrenador, però deixa fora el PMC i la major part de l’anàlisi.
• Strava: la subscripció costa 11,99 dòlars al mes o 79,99 l’any als Estats Units; a Europa sol quedar entre 8 i 11 euros al mes segons el país, i el pla anual equival a uns 6 o 7 euros al mes. La versió gratuïta conserva el registre d’activitats, els segments amb classificació limitada i la part social.
• Intervals.icu: gratuïta, sense límit de temps ni de funcions essencials. La subscripció de suport (Supporter) costa 4 dòlars al mes i afegeix funcions secundàries com la importació de l’històric complet de Strava, zones completament personalitzades, el planificador anual i eines per a equips i entrenadors amb molts esportistes.

Vist en un any, un ciclista que vulgui l’anàlisi de càrrega i la planificació paga uns 135 dòlars a TrainingPeaks, uns 80 a Strava (i sense planificació) i 0 o 48 dòlars a Intervals.icu. La diferència no és el que més pesa en la decisió, però convé tenir-la en compte perquè l’anàlisi que s’obté a canvi no va en la mateixa direcció que el preu.

Resum comparatiu

Quina fer servir segons el que vols

Tenim tres perfils de ciclista que cobreixen la majoria de casos.

El primer és el ciclista que surt dues o tres vegades per setmana, no entrena de manera estructurada i vol sobretot compartir les sortides i comparar-se a les pujades de la seva zona. Per a aquest perfil Strava és suficient, i probablement la versió gratuïta; pagar la subscripció té sentit si fa servir molt les rutes o els segments en directe, no per l’anàlisi.

El segon és el ciclista que s’autoentrena amb potenciòmetre, fa tests periòdics i vol saber si la càrrega que acumula té sentit. Aquí jo muntaria Intervals.icu com a plataforma d’anàlisi i planificació, i mantindria Strava connectada com a font de dades i xarxa social si es vol. Les dues conviuen sense problema: l’activitat entra per Strava o directament des de Garmin o Wahoo, i Intervals.icu l’analitza. TrainingPeaks no aporta res que aquest ciclista no tingui a Intervals.icu, i li costa 135 dòlars l’any.

El tercer és el ciclista que treballa amb entrenador. En aquest cas la decisió no és seva sinó de l’entrenador, perquè l’important és que tots dos mirin les mateixes dades al mateix lloc. Si l’entrenador treballa a TrainingPeaks, el ciclista no necessita Premium: el compte gratuït n’hi ha prou per rebre els entrenaments i pujar les activitats. Si l’entrenador treballa a Intervals.icu, com és el nostre cas, el ciclista té a més accés a tota l’anàlisi sense cost. En canvi, si el ciclista vol analitzar pel seu compte més enllà del que l’entrenador li ensenya, i aquest fa servir TrainingPeaks, es trobarà que bona part del que vol veure és darrere de Premium.

Sobre la compra de TrainingPeaks per part de Garmin, anunciada el 22 de juliol de 2026: Garmin ha declarat que la plataforma continuarà funcionant amb dispositius d’altres marques i no ha anunciat canvis de preu, així que avui no hi ha motiu per marxar. Sí que n’hi ha perquè qui estigui decidint ara tingui en compte que TrainingPeaks ja no és independent, i que Intervals.icu depèn d’un únic desenvolupador, que és un altre tipus de risc, tot i que fins ara s’ha traduït en actualitzacions freqüents i no en abandonament.

El que no canvia amb la plataforma és la dada de partida. Un FTP mal configurat dona un Fitness mal calculat a les tres, un potenciòmetre sense calibrar dona una corba de potència falsa a les tres, i una sessió sense registrar no existeix a cap. La plataforma decideix què es pot veure; la qualitat del que es veu la decideix el ciclista abans de pujar l’arxiu.