Blog

El Tour de Flandes és una de les curses més exigents del calendari, on no guanya el ciclista amb millors valors en fresc, sinó qui millor resisteix la fatiga acumulada. En aquest anàlisi desglossem quines capacitats decideixen realment la cursa: la repetició d’esforços d’alta intensitat, la tècnica sobre empedrat, el posicionament, la nutrició i la presa de decisions sota pressió. A través dels principals murs i exemples recents com el Kwaremont de 2025, s’entén per què Flandes no és una prova de potència aïllada, sinó de rendiment sota desgast extrem.

Milano-Sanremo 2026 és, probablement, la cursa més justa de l’any perquè permet guanyar a perfils fisiològics i tàctics molt diferents: esprintadors purs, clàssics, puncheurs, escaladors amb tècnica baixant i rodadors d’anticipació. Aquest article analitza per què el seu recorregut continua sent únic, què ens diuen els últims guanyadors i quin és el millor escenari de victòria per als grans favorits de 2026.

Durant un temps, acumular més hores d’entrenament pot traduir-se en millores, sobretot quan es parteix d’un nivell baix o d’una rutina poc estructurada. Però arriba un punt en què sumar volum, afegir intensitat sense criteri i recuperar quan es pot deixa de generar adaptacions útils i comença a portar més fàcilment a l’estancament. En aquest article analitzem quin és el valor real d’un entrenador de ciclisme: interpretar el teu punt de partida, prioritzar bé, donar feedback útil i convertir l’esforç en progrés sostingut.

Els ciclistes solien pensar que aixecar pesos era cosa de culturistes. De fet, molts evitaven aquest tipus de treball per por de guanyar pes (massa muscular) i, per tant, empitjorar el rendiment aeròbic relatiu (watts/quilo). Avui, en canvi, aquesta visió ha canviat. Vegem per què i si hauríem d’incloure el treball de força en la nostra planificació ciclista.

El ciclisme de carretera és un esport apassionant que combina resistència, aventura i llibertat. Per a molts aficionats es converteix en un estil de vida, però l’obsessió per sumar hores i watts pot fer que passin per alt factors clau de salut i rendiment. Diversos estudis suggereixen que la majoria de ciclistes no presta atenció a aspectes com la salut bucodental o la densitat òssia, i que més de la meitat pateix molèsties lumbars en algun moment. Aquest article revisa els principals punts febles del ciclista mitjà i ofereix estratègies concretes per compensar-los sense renunciar a la progressió esportiva.

Durant anys, les directrius de nutrició esportiva recomanaven ingerir entre 30 i 60 g d’hidrats de carboni (HC) per hora en proves de resistència, elevant la xifra fins a uns 90 g/h quan s’utilitzaven mescles de glucosa i fructosa. Tanmateix, estudis recents en corredors de muntanya d’alt nivell mostren que augmentar la ingesta fins a 120 g/h redueix de manera clara la càrrega interna d’entrenament i els marcadors de dany muscular, ho revisem tot en aquest article.