Taula de continguts
Definició de potència i vats en ciclisme
Quan es fa referència als vats en ciclisme s’està parlant de la potència, que és la quantitat de treball que es pot generar per unitat de temps, de la cual les seves unitats son els vats (W). En altres paraules, quanta energia pots gastar en un temps donat. Si generes 30.000J d’energia durant 60s estaràs generant una potència de 500W (30.000/60 = 500).
Aquesta potència en el cas del ciclisme es pot calcular com a: potència (vats) = força (aplicada sobre els pedals en Newtons) * longitud (de la biela en metres) * cadència (en radians per segon). Com es pot veure en la formula la potència depèn de tres factors, força, longitud de la biela i cadència. D’aquests tres valors només en varien dos, la potència i la cadència. Tenint això en compte, per generar més potència i, per tant, anar més ràpid, tenim tres opcions: la primera és augmentar la força aplicada sobre els pedals mantenint la cadència, la segona és mantenir la força aplicada però augmentar la cadència i la tercera augmentar les dues coses a l’hora.
Per aquesta raó els ciclistes professionals de mitjana solen anar a unes cadències majors que els amateurs, perquè degut a la seva experiència amb l’entrenament no només han desenvolupat una major coordinació intermuscular que els permet moure els pedals a una major cadència sense perdre eficiència, sinó que degut al fet que generen majors potències també han de tenir unes cadències majors ja que sinó fós així haurien d’augmentar molt més els nivells de força aplicada. Per tant, en la majoria dels casos unes millores notables de potència acaben venint per la tercera opció, augmentar la força aplicada (o torque (parell en català) (N*m) si es considera força*longitud de biela de forma conjunta) i augmentar també la cadència. D’aquí també venen els arguments que defensen prescriure certes sessions d’entrenament per torque i cadència a més de potència, no buscant només un valor vats en ciclisme.
La potència en l’entrenament
El valor que mesura el potenciometre es la potència de sortida, no confondre amb potència d’entrada que es la que depèn de la energia consumida (calculada a través del VO2 max). El que relaciona aquests dos conceptes és la eficiència mecànica que s’explicarà posteriorment en una altre post.
És un factor clau de cara al entrenament de ciclisme ja que a més de ser una eina ideal per prescriure les zones d’entrenament i fer els treballs específics, presenta una menor variabilitat respecte a la freqüència cardiaca i és una clara representació del rendiment d’un ciclista. Per tant, per determinar si un ciclista està en forma no cal fer tests de camp valorant la distància (cosa que pot presentar gran variabilitat degut a les condicions del medi) o valorar resultats de curses (que depenen de molts més factors que només el purament fisològic). A part del fet de mirar només un factor determinant del rendiment se’n poden mirar diferents, com ara valorar el perfil de potència (normalment tests de 5 segons, 1 minut, 5 minuts i 20 minuts) i per tant no només valorar si ha millorat sinó que ha millorat i/o perquè ha millorat.
Potència segons el terreny
En el cas del ciclisme la potència que es genera ha de vencer unes certes forces que varien de magnitud en funció del terreny on es trobi el ciclista. Aquestes forces son: el Pes (gravetat), la Resistència aerodinàmica, el Fregament de les rodes i el Fregament dels components de la transmissió. Així doncs, es pot determinar quin ciclista es millor si es valoren els factors adients. Per exemple, en pujada la força que cal vencer és principalment la gravetat que pren més protagonisme com major sigui el pendent (veure Figura1 de sota), per tant, en pujada serà molt important la relació potència/pes, raó per la qual els ciclistes més lleugers solen ser els millors escaladors. En canvi, si es mira que passa en pla és el contrari, la força que pren més protagonisme és la resistència aerodinàmica, en aquestes condicions els ciclistes més pesats solen anar millor ja que tot i tenir valors relatius de potència menors (potència/pes) solen tenir majors valors absoluts de potència i majors valors de potència/AreaFrontal (què és el principal indicador de rendiment en pla).
En la gràfica de sobre es poden veure la contribució de cada una de les forces que un ciclista de carretera ha de vencer en cada moment en funció del pendent de la carretera. Dades estimades per un ciclista de 75kg anant a 300W. En taronja el Pes, en lila el Fregament de la transmissió, en vermell el Fregament de les rodes i en verd la Resistència aerodinàmica. Es pot verue que d’un 2% cap amunt o cap avall ja pren major protagonisme o el Pes o la Resistència aerodinàmica.
